Alexandre Serrano

En pocs àmbits de l’existència humana es manifesta de forma més tangible que en la taula la trama de fets i de coses que conforma una vida comunitària determinada. La cuina poua en la història dels pobles i és l’expressió viva de les respostes precises que cadascun d’ells ha donat a les circumstàncies ambientals, socials, econòmiques, polítiques i demogràfiques que li han tocat

“La mitat de tot és geografia, l’altra mitat és Shakespeare”, diu una frase de Robert Kaplan que expressa la convicció que les idees, esperances i passions humanes no s’alcen sobre el buit, sinó sobre un medi que les predetermina i afaiçona de manera inevitable.

Gènere híbrid i fronterer avant la lettre, a cavall del relat d’aventures, la crònica, la biografia, l’informe geogràfic i, en alguns casos, fins i tot l’assaig etnològic o l’autoficció, la literatura dedicada a la muntanya i a la passió de trescar-la s’ha vist sovint relegada als prestatges dels llibres tècnics, transitats només per entusiastes de la matèria

Arreu de l’Europa devastada per la Primera Guerra Mundial, un nou ideari polític ambigu i proteic emergí amb força: el feixisme. Una amalgama d’elements molt diversos i sovint contradictoris que seduí grans escriptors i intel·lectuals a qui eixa tria convertí en figures amb un llegat incòmode, testimoni d’una era de frenesia ideològica

Un fantasma ronda pel món. És el de les veus que des de l’èter cibernètic s’alcen contra una de les dictadures més ferotges del nostre temps: l’hegemonia de l’Arquitectura Moderna i la devastació sentimental, estètica i moral que ha deixat el seu pas

El joc és una cosa molt seriosa. Tant que l’historiador i erudit groningués Johan Huizinga considerava que en els orígens de tota expressió cultural –de la literatura al dret, passant per l’art, la filosofia i fins i tot la guerra– rau una forma lúdica. El gust per desafiar-se, competir, plaguejar i passar-s’ho bé és tan instintiu i universal que segons el docte professor de la universitat de Leiden la nostra espècie mereixeria rebre el nom d’Homo Ludens

Potser siguen un vestigi d’un món que se’ns va allunyant; un de confiança en el poder ordenador de la intel·ligència i en l’eficàcia de la paraula com a dic de contenció de la riuada d’estímuls contradictoris que és l’existència moderna. Els prestatges organitzats per autors, per matèries, per col·leccions són un oasi tranquil·litzador on reposar de l’assalt continu de les forces caòtiques de la vida. I els llibreters, uns amfitrions hospitalaris que ens oferixen sostre i descans en la nostra travessia pels deserts de la realitat, per les seues tempestes d’arena, miratges malèvols i udols de xacals