CASTELLÓ. "La perifèria no ha ser vista com una cosa lletja, ha de voler dir tranquil·litat, ja que pot reunir unes condicions de vida superdignes". Fa tres anys que la castellonenca Pepa Cases i la seua companyia, A tempo Dansa, van obrir a Tales, en plena serra d'Espadà, una residència artística que volia precisament demostrar totes les possibilitats que el món rural pot oferir per a crear. I és que, "hi ha molt de desconeixement" sobre el que ocorre a l'enclavament natural, quan en realitat, aquest pot ser "l'escenari idoni" de molts espectacles de carrer. Així ho entén Cases, qui va crear fa una dècada el festival Feslida i més tard el Festival d’Arts Escèniques a la Serra Espadà amb seu, de nou, a Tales. Un municipi que s'ha convertit gràcies a tot en un "referent cultural".
Ara, l'Assut de l'Art -que és com s'anomena l'espai- formarà a un col·lectiu de programadors i programadores valencianes, com a part del projecte 'Impuls a la Dansa', pertanyent al festival Dansa València. Una proposta que naix per a enfortir aquesta disciplina artística - hi haurà residencies per diferents punts de la Comunitat -i que, a més, vol visibilitzar altres realitats, com és en aquest cas la creació en la zona rural.
"Des de Dansa València ens van telefonar, perquè volien treballar amb projectes completament diferents. No és el mateix crear en una zona rural que en la costa, ni en un poble menut que en un gran, ni en València que en Castelló o Alacant. La nostra residència, a més, és privada i per això té altres peculiaritats", exposa Cases, qui com a coreògrafa i ballarina també creu que aquest projecte pot posar fi al desconeixement que hi ha de la dansa. "Sembla que espanta. Els programadors pensen que el teatre sempre funciona, mentre que la dansa no. A veure si aquests encontres serveixen per a llevar-los la por".
Serà al llarg de l'any quan es desenvoluparan estades i mediacions per deu espais. Mentrestant, l'Assut de l'Art continuarà fent camí.
Un refugi per a creadors
Des que va obrir han passat tota mena de projectes, però si s'haguera de ressaltar un, a Cases li va emocionar quan una creadora li va contar que tota la seua obra es va escriure en un banc que hi ha al refugi. Després de tantes experiències prèvies era important per a la companyia crear una residència on els professionals puguen focalitzar-se únicament en els seus projectes. "Són cinc mil metres quadrats de parc natural. És un regal. No sols has de tenir una infraestructura on crear, també ajuda estar a l'aire lliure o tenir les dietes incloses. S'avança molt més cinc dies en una residència, que dos mesos en una sala d'assaig", considera la professional.
A més, L'Assut de l'Art compta amb una sala interior i un gran patí on les companyies de carrer també poden assajar els seus espectacles. "Sempre hi ha una discriminació cap a l'art de carrer i nosaltres, com una companyia de Vila-real que som, volem potenciar-lo. Una residència no sols serveix per a crear, també per a reflexionar. Hi ha molt darrere d'un projecte. Cal temps per a prendre decisions. Ací qui ve té un estany, una piscina i molts raconets per a desconnectar", afegeix Cases.
Un estímul per al poble
Així mateix, seguint la línia d'altres propostes que han irromput en el món rural, l'objectiu de crear una residència artística en un poble menut com Tales (amb 800 habitants) és també poder nodrir-lo de cultura. En efecte, a les companyies se'ls ofereix a voltes la possibilitat d'exposar davant del públic. Així, el poble pot gaudir dels treballs. Un intercanvi d'interessos que afavoreix a ambdues parts.
En aquest sentit, Tales, i també Eslida, són a més pobles ben proactius. Uns dels projectes que es posaran en marxa pròximament serà el d'apropar les arts escèniques fins a les escoles dels dos municipis. Conselleria atorga als centres tres hores lliures a la setmana perquè puguen invertir-les en projectes interdisciplinaris i, en aquest cas, els dos col·legis van contactar amb l'Assut de l'Art perquè organitze activitats de teatre, dansa, clowns o titelles. En acabar el curs, els alumnes tindran a més la possibilitat de visitar la residència per a així acabar d'entendre com creen els artistes.
A falta d'inversió pública
No hi ha a Castelló cap altra residència artística, ni pública ni privada. No obstant això, actualment L'Assut de l'Art no rep cap mena de finançament. "Vàrem rebre una ajuda a la investigació per part de l'Institut Valencià de Cultura tant en 2020 com en 2021, però en 2022 com van canviar les bases vam quedar fora. Si bé, se'ns va fer cas i es va obrir una línia específica per a les residències artístiques, la nostra no entrava en els requisits. No existeixen ajudes per a crear des d'un espai privat i en la ruralia", explica Cases, qui afegeix: "Al Ministeri de Cultura tampoc hi ha manera; no encaixem. La residència és el nostre lloc de treball, però ho has de donar d'alta com a sala d'assaig. És això, o com a oficina. Quan la residència s'entén com un espai en el qual estàs les 24 hores dins, mínim quatre o cinc dies".
Així, mentre que quan va obrir, la companyia va poder oferir l'espai i tots els seus servicis de forma gratuïta. Un comité d'experts es va encarregar de seleccionar projectes de Castelló, València i Alacant, perquè es desenvoluparen en les seues instal·lacions. Actualment, l'única via possible és que una companyia invertisca el seu propi pressupost. "Recentment, vam tenir un projecte que s'anomenava Sinergy i que havia decidit invertir en el nostre espai la subvenció que havia rebut de la Diputació de Castelló. Un projecte molt interessant de memòria històrica que va rebre el feedback directe dels veïns", explica Cases, qui espera que a poc a poc "la burocràcia siga més factible" i "s'òbriga la ment quant a subvencions"
