La ballarina Christine Cloux. Foto remitida por ESPAI LA GRANJACASTELLÓ. La Fundació Caixa Castelló, amb el suport de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, programa '3 solos', un cicle de dansa contemporània que proposa tres peces breus en un sol espai; tres propostes diferents en la capital de la Plana en el llenguatge universal de la dansa; tres professionals de la dansa contemporània, amb trajectòries de prestigi en la Comunitat Valenciana, en un mateix espectacle i un mateix espai: Sant Miquel de Castelló.
Albert Garcia Saurí és professor de Dansa Contemporània, ballarí i col·laborador en diferents companyies de dansa. Va nàixer a València on va estudiar teatre per a doscobrir la dansa després a l’Espai Botànic de Dansa (València). Va continuar la seua formació acadèmica en A.R.E.A (Barcelona) i va estudiar en el Conservatori de Grau Superior i Mitjà (Barcelona).
Ha treballat amb diferents coreògrafs i companyies de renom com a Pla B (Tarragona), Sidi Larbi Cherkoui (Berlin-Milan), Alvaro Restrepo (Cartagena d’Índies (Colòmbia), Constança Macras-Dorky Park (Berlin), Roberto Oliván (Barcelona), Sol Picó (València – Barcelona) i ha coreografiat i impartit classes en diferents companyies a nivell internacional entre altres Alemanya, Mèxic, Colòmbia i Espanya.
Actualment treballa com a primer ballarí, assistent, coreògraf i docent en la companyia valenciana EBCD. A més, és director i coreògraf de la seua pròpia companyia eLeCeDe.
Nascuda en Lausanne (Suïssa), la ballarina Christine Cloux compta amb una trajectòria professional de pràcticament 40 anys. El Ballet de Basilea, el de Nancy, la Compagnie Gallotta, Roc in Lichen i Philippe Decouflé són algunes de les companyies en les quals ha treballat al llarg de la seua carrera.
Des de fa més de 20 anys viu a València, on ha ballat amb la companyia Cienfuegos i el Ballet de la Generalitat, amb qui va ballar els papers principals de ‘Llagrimosa Dies Illa’, ‘Somnis d’èter’ i ‘La Bella Dorment’. L’any 2003 gana el Premi al Millor Intèrpret de Dansa de la Generalitat Valenciana.
En 2017 va iniciar una col·laboració amb Poliana Lima per a l’obra ‘Ací sempre’, en la qual s’abordava la temàtica generacional de les ballarines-intèrprets.
És professora de dansa titulada per l’Estat Francés i és graduada del Conservatori Superior de Dansa de València. Ha sigut professora especialista de dansa contemporània en el Conservatori Superior de Dansa de València.
Amb la seua creació anterior, ‘Tout finira bien’, en col·laboració amb Jorge Picó-Ring de Teatre, s’acostava al seu eix temàtic actual, la figura de la dona madura en la dansa, presentant una obra de caràcter autobiogràfic que es convertia en un manifest reivindicatiu d’una dansa que no discrimine els cossos ni per l’edat ni pel seu sexe.
Recentment, ha estrenat ‘Corps seul’, un solo acompanyat d’un músic en directe que continua explorant els elements que configuren la presència escènica, oferint a l’espectador un cos sense ornaments, cos-memòria de sensacions i emocions acumulades al llarg de la seua història.
Titulada en Dansa Clàssica pel Conservatori de València, prompte va ampliar els seus coneixements amb altres tècniques i professors com Vicente Sáez, Ramón Oller, Juan Carlos García, Toni Aparisi i Francesc Bravo, entre altres. Un eclèctic aprenentatge, que al costat de l’aïllament estilístic en el qual confessa haver desenvolupat el seu treball, poc influenciat per tendències dancísticques, conformen el particular llenguatge de les seues obres, de gran exigència tècnica.
En 2001 va fundar la companyia Bojnami Dansa, insígnia de la creació valenciana, amb la qual ha estrenat més de deu treballs, alguns d’ells guardonats amb destacats premis. És el cas de ‘Temps Fugit’ (2007) llorejat amb dos premis de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana, i ‘Un gram de bogeria’, creat i interpretat al costat del ballarí i coreògraf Fernando Hurtado, distingit també amb tres d’aquests guardons de l’escena valenciana.
Altres treballs estrenats amb Bojnami Dansa són ‘Asseient espere’ (2002), ‘Femme-Dona en tres colors’ (2003), ‘Babel’ (2005) i ‘Blossom’ (2007). Des de 2008 aquesta agrupació ha canviat el seu nom pel de Eva Bertomeu-Cia. Dansa amb el propòsit d’afermar un segell artístic i convertir-la, al mateix temps, en una plataforma de creació, també per a altres coreògrafs, coneguts o emergents. En aquest sentit destaca el projecte ‘3XX’, dibuixat al costat de les coreògrafes Christine Cloux i Patricia Gracia, en procés de realització actualment.
Eva Bertomeu, especialment interessada pel paper pedagògic en la dansa, també es presenta com destacada professora desenvolupant el seu treball en importants centres. Alguns d’ells són el Conservatori Superior de Dansa de València i el d’Alacant, el Centre Andalús de Dansa de Sevilla i el Norrdans i el Skanes Dansteater a Suècia.
