CASTELLÓ. Segurament no soc l'única que no recorda amb exactitud tots els jocs als quals jugava de menuda. En el meu cas, tinc clar que el sambori, la pilota o fer-nos trenetes, eren alguns dels més habituals. Però, no sabria esmentar-los tots. El que sí que recorde a la perfecció és com era el pati de l'escola: al mig estava el camp de futbol (ho ocupava pràcticament tot) i al voltant quedaven la resta de zones, on jo i les meues companyes passàvem l'estona. En aquell espai delimitat ens creàvem les nostres fantasies i el cert és que no ens feia falta res més.
Ara bé, pensant-lo millor (ara que ja soc adulta), no haguera estat gens malament poder gaudir d'uns patis més integradors. D'eixos que fan les dissenyadores Laulauenlaseuatinta. Les il·lustradores i també mestres s'han proposat democratitzar l'espai al pati pintant diferents jocs en el sòl. Circuit de cotxes, cases, mercats, restaurants o fins i tot un hospital. Les artistes volen fer brollar la imaginació amb uns dissenys que fomenten el joc creatiu i cooperatiu perquè tot l'alumnat se senta integrat i trobe el seu lloc.
"Sovint la presència dels camps esportius pintats al terra, sobretot els del futbol, fan que el joc se centre només en aquesta pràctica i això provoca que es deixen fora de les principals zones del pati a l'alumnat que no practica aquest esport o que té altres preferències de joc. Unes activitats que queden marginades a espais molt reduïts", expliquen les creadores, que a més consideren que "el fet que un esport com el futbol, tan alienat socialment a l'univers masculí i al poder, siga el joc principal als patis fomenta una socialització sexista de l'alumnat". I és que, tal com esmenten, "a la pràctica aquesta realitat provoca que se segreguen als xiquets i xiquetes en el moment del joc". "Les xiquetes a les quals els agraden aquests tipus d'esports no solen ser admeses en el joc", mentre que "als xiquets que tenen altres preferències, se'ls deixa fora del grup".
Amb tot, no estan Laura Pitarch ni Laura Broch en contra de la pràctica esportiva. Evidentment, també té aquesta la seua vessant positiva, tal com el desenvolupament físic de l'alumnat o el treball en equip. El que les il·lustradores proposen és, més bé, rebaixar la presència que aquests tenen als patis. I és que, "ja tenen molta presència tant en les classes d'educació física, com en el carrer i en la gran majoria d'espais de socialització dels infants". Es tracta doncs de proposar noves zones que fomenten activitats alternatives. I és que, probablement, fins els més apassionats del futbol cauran en la temptació d'experimentar amb altres pràctiques, oblidant-se immediatament d'allò de marcar un gol.
Fa temps ja que Laulauenlaseuatinta ha aterrat en els patis de les escoles per a 'tunejar-los'. A més dels jocs pintats, acostumen les artistes de Vila-real a fer murals amb l'ajuda dels mateixos infants. Un moment en el qual aquests aprofiten per a fer-les tota mena de preguntes. Des de, a què es dediquen - no està molt visibilitzada la professió del disseny a les aules, ni fora d'aquestes- fins a, per a qui treballen. I diuen les artistes que són aquests, en realitat, els seus "jefes". Perquè, qui ha de saber millor que ells amb quins jocs volen fantasiar? Un plantejament que té prou lògica, tot i que no sol ser l'habitual. És més comú oblidar-se dels xiquets i les xiquetes a l'hora de prendre decisions que afectaran directament al seu creixement.
"Pensem que el resultat sempre serà millor si ells i elles participen directament en l'elecció dels jocs i els espais, sobretot en Primària, votant quin context de joc els agradaria crear al pati", asseveren les pintores. Ningú pensaria, a priori, que seria la recreació d'un hospital el que més els agradaria tenir als seus patis. Doncs sí, en l'escola Pascual Nacher de Vila-real van escollir aquesta entre altres opcions, perquè així podrien 'curar' les ferides dels seus companys o jugar a tenir bebés. I no són els únics, també en el CEIP Josep Iturbi de Borriana s'ha recreat una consulta del metge.
I què més es pot fer en un patí, a part de jugar a la pilota o al pollito inglés? Les possibilitats són, en realitat, infinites i es pot convertir un tros de terra, per exemple, en un circuit de cotxes. "Els xiquets i xiquetes poden jugar amb cotxes de joguina, però si no també poden imaginar els seus vehicles amb pedres o pals o, fins i tot, poden construir-los pintant pedres, papers, cartó o altres objectes reciclats. El circuit representa els carrers d'una ciutat i els principals elements per organitzar el trànsit. A més, inclou el seu pàrquing, benzinera i taller".
Així mateix, també és possible representar una casa, amb les seues habitacions i els seus mobles integrats, la qual cosa dóna molt de joc perquè permet que, amb l'ajuda d'un clarió i altres elements decoratiu, es modifique la seua decoració. Ara bé, si s'ha de reconéixer a un com el gran triomfador als patis, eixe és el mercat. Un espai que agrada tant a alumnes com a mestres, els quals ho gasten a més per a les classes de matemàtiques o lletres.
No hi ha límits quan de disseny es parla i aquesta és una demostració més de tot el que té per a aportar a la societat. I és que, en el cas d'aquesta iniciativa, no sols s'aconsegueix crear jocs més inclusius, sinó que a més ha servit per a embellir escoles velles i descuidades, ubicades majoritàriament en barris desfavorits; o també per a reconvertir centres nous fets amb patis de formigó.
"Cada volta són més les escoles que ens criden perquè no volen que els seus patis siguen com una pista esportiva on no hi ha res més. Es vol fomentar jocs simbòlics i en això estem", afirma Laura Pitarch, qui a més assegura que a causa de la pandèmia, són cada volta més les escoles que tenen ganes d'encetar projectes nous. "S'ha quedat un ambient estrany a les escoles. Als xiquets i xiquetes se'ls han quedat pocs moments per a estar als patis, mengen a classe i van en els seus grups bombolla. Dona llastimeta, però amb sort, s'adapten a tot".
Conta, a més, la il·lustradora que el CEIP Pascual Nacher està preparant un vídeo d'agraïment als sanitaris, on els més menuts es disfressaran i aniran a l'hospital que tenen dibuixat al seu pati per a animar-los a seguir endavant.
Cada 10 de septiembre se celebra el Día Mundial de la Prevención del Suicidio
