Fotos: CARLOS PASCUALCASTELLÓ. Des que fóra presentat públicament en gener de 2018, el Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC) no ha parat de créixer. No per les obres que hi ha al seu interior, degut que ni tan sols té una seu fixa i oficial, sinó pels itineraris històrics i els espais exteriors als quals abraça. I és que el MUCC no és un museu convencional, sinó una xarxa que serveix per a connectar tot el patrimoni cultural de la ciutat. Llocs claus com El Fadrí, el Segon Molí, el Castell Vell o el Refugi Antiaeri se sumen a visites guiades com 'Ermites de Castelló’, 'Castelló Republicà' o 'Muralla Medieval'. Doncs bé, l'últim en adherir-se a aquest ventall serà el de 'Dones immortals', un projecte que posa el focus sobre 24 dones pioneres "i molt interessants" que foren oblidades veloçment a mesura que avançava el temps.
Tot comença quan Queta Rodenas Simón- autora d'aquest treball d'investigació- es queda aturada després de treballar 35 anys de comercial administrativa en una fàbrica de taulells. De sobte l'empresa fa un ERE i la castellonenca es troba sense feina. Motiu pel qual decideix "reinventar-se" i escriure una novel·la -Castellón en mis recuerdos (Mayo 2014)- que té lloc al cementeri de la ciutat. En efecte, tot el que la investigadora descriu a l'obra té a veure amb històries verídiques de Castelló, llevat dels personatges que hi són ficticis. Tant de bo, aquest niu de curiositats i anècdotes suscita gran interés entre els lectors que animen a Rodenas a fer visites guiades -i gratuïtes- per contextualitzar tot allò que es compta a les seues fulles. Aquesta, no sols accedeix, sinó que fins i tot s'aventura en un treball d'investigació sobre el cementeri, amb el que ja porta immensa uns cinc anys.
Fou doncs en mig d'aquests itineraris particulars que feia Rodenas que assisteix la directora del MUCC, Ana Meseguer, qui sorpresa amb la seua tasca divulgadora li demana que engegue una ruta baix el paraigües del museu. A partir d'ací se senten les bases de la visita guiada 'Dones immortals', la qual veurà la llum a finals d'any. "No era una tasca senzilla, ja que es coneixen a poques dones. Pràcticament a Matilde Salvador i ja està. Però després de fer una recerca exhaustiva vam donar amb la primera farmacèutica que va tenir Castelló, la primera advocada, escriptora, pintora, lliure pensadora o milicianes. Així com dones que d'alguna manera no eren importants per res concret però que sí que eren rellevants històricament a l'haver sigut, per exemple, la primera dona enterrada en un cementeri civil o la primera xiqueta que va nàixer en el segle XX", explica la investigadora.
D'aquesta manera serà a través d'un autoguia i un fullet amb fotografies que es donarà a conéixer cadascuna d'aquestes dones, visitant la seua cripta. Però a més, s'explicarà el context social en el qual cadascuna d'aquestes pioneres ciutadanes van desenvolupar la seua vida personal i professional.
No és el lloc preferit per a anar a passar una vesprada. Els cementeris van lligats a massa afectes emocionals. Però si de veres som capaços d'abstraure'ns en travessar les seues portes, es converteixen en un espai que, malgrat la seua connotació lligada al passat, està plagat d'informació que explica l'actualitat. És, segurament, aquest el fet que ha motivat la tasca de Queta Rodenas qui no para d'anar més enllà en la seua recerca. Fins i tot, ella mateixa va ser l'encarregada fa uns mesos de presentar el cementeri de Castelló a un concurs nacional que impulsa la revista cultural Adiós. Al certamen, que consta de cinc categories, la capital de la Plana competeix per la Millor Història i la Millor Activitat de portes obertes. Però aquesta no és la primera volta que la castellonenca posa en valor aquest patrimoni, ja que l'any passat es presentaren quedant en segona posició.
La història que es compta en aquesta ocasió és la de Joaquín Ramos Peris, nascut en Onda, encara que en el moment de la seua mort exercia com a metge a Vila-real. Doncs bé, aquest home qui fou un inconformista religiós de l'època es va fer molt més polèmic en el moment de la seua defunció, degut que el seu va ser el primer enterrament civil de Castelló. Un fet que va provocar l'enfrontament entre catòlics i lliure pensadors.
No cal dir que aquest era el principal desig de Ramos, qui fins i tot va anomenar a la seua filla Mª del Carmen Libertad, Igualdad, Fraternidad per a deixar ben clara la seua ideologia. Així, una volta Joaquín Ramos va caure malalt, va advertir al seu germà que tan prompte com morira volia traslladar el seu cos al cementeri de la capital, ja que el cura de Vila-real exigia la seua confessió i el seu penediment per acumular tants pecats, abans de la seua mort. Però, una vegada el metge va faltar, el seu germà el va desplaçar -tal com aquest va demanar- fins a Castelló.
Fou a partir d'aquest moment que es desenvolupà un conflicte entre els familiars i el conserge del cementeri, el qual va rebre la instrucció del cura que de cap manera podia permetre l'entrada del cadàver al depòsit del cementeri catòlic. Cansats, aquests decidiren deixar la caixa amb el difunt en un recinte de 178 metres quadrats situats a la part posterior del recinte catòlic, conegut actualment com a cementeri civil. Aquests espais, anomenats també com a "corralitos", es van començar a construir en l'Espanya de 1854 i era allí on es dipositaven als suïcides, als no batejats, als que vivien sense estar casats o als protestants. L'enterrament del doctor Ramos va servir així perquè l'alcalde, enfront de les crítiques de part de la societat, condicionarà el recinte dels "hereves" i construirà almenys alguns nínxols i un lloc on els morts pogueren descansar en pau.
No obstant això, aplegat 1928 aquest espai va ser necessari per a eixamplar el cementeri catòlic i els allí enterrats van ser traslladats a un nou recinte civil. Alguns, en les mateixes làpides i caixes, mentre que altres foren destinats a l'ossera, com que no tenien cap familiar viu. Entre ells el protagonista d'aquesta història, el doctor Ramos. Així i tot, la disposició dels cementeris han sofrit molts canvis. I és que amb l'aplegada de la Segona República es van esfondrar les tàpies que separaven els dos recintes (civil i religiós), però amb l'apegada de la dictadura es tornaren a construir. "Acabada la Guerra Civil, tots aquells maçons, lliurepensadors, suïcides, protestants i altres habitants d'aquell tètric lloc es van trobar de sobte amb l'arribada de 532 companys més. Es tractava de represaliats del Franquisme que eren trets de la presó de Castelló i afusellats en el llit del riu Sec just enfront de la porta del cementeri. Una vegada donat el tir de gràcia els entraven en carros fins a l'interior del cementeri. Al principi s'enterraven en la part catòlica però en acabar l'espai disponible van continuar en el civil; això sí, si hi havia algun dels condemnats que accedia a confessar-se, se li permetia ser enterrat a la part catòlica", explica Queta Rodenas en el discurs a la candidatura com a Millor història. En l'actualitat, ja no hi ha 'murs' que separen aquests dos llocs.
I tornant als inicis d'aquest text, la història dels cementeris civils connecta amb una de les dones revolucionàries de l'itinerari, Juana Goñi, qui malgrat ser dona va demanar explícitament que volia ser enterrada al cementeri civil per les seues idees anticlericals. "Les dones que estaven ací era perquè tenien les idees molt clares, ja que normalment s'enterrava a tots els hòmens d'una mateixa família, però les dones eren enviades al catòlic. Tant de bo, Juana era la dona de la màxima representació del republicanisme a Navarra, Larcot. I quan l'home es va morir, ella va viatjar a Castelló perquè la seua filla estava treballant de mestra a la ciutat", assenyala la investigadora.
D'altra banda, el cementeri de la ciutat també vol ser reconegut per les activitats que es realitzen al seu voltant. Amb motiu de la dècima edició del Festival de Novel·la Negra de Castelló, es va organitzar una visita a l'antic cementeri de Castelló on a partir de les víctimes o criminals es contaren una sèrie d'assassinats ocorreguts a la capital o en algun poble de la província. Amb tot açò, Queta Rodenas anhela que l'espai patrimonial siga reconegut d'una vega per totes. El certamen, obert fins a finals de setembre i per al que cal registrar-se, suposaria una inversió d'entre 1.000 o 2.000 euros per al cementeri.
