CASTELLÓ.Quan el Betlem de la Pigà va irrompre en la societat castellonenca del 1980 fou un vertader repte per als seus creadors. La compositora Matilde Salvador tenia clar que volia muntar, escriure i musicar uns espectacles per a la ciutat de Castelló i per a això va recórrer a Miquel Peris, qui basant-se en el seu coneixement de quan era xicotet i dels betlems que per aquells dies es feien a Castelló, va escriure uns textos per al que es convertiria, amb el temps, en l'espectacle per excel·lència del Nadal. Però, com déiem no fou una tasca fàcil. I és que aquesta fou la primera representació que es va fer en valencià al Teatre Principal. Un fet que fou molt emocionant per a la ciutat, ja que fins aleshores sols hi havia sarsuela i peces més madrilenyes, però que també els va suposar una doble dificultat.
"Diners no en teníem, però ambició molta. Així que ens vam atrevir a fer un cartell que, a causa de la falta de diners, seria en blanc i negre. El problema fou que al ser en valencià hi havia tendes on no ens deixaven penjar-lo". Aquesta que fou sols una de les moltes traves a les quals s'enfrontaren, forma part d'un documental que recorda ara els orígens del Betlem de la Pigà. La producció es podrà veure el pròxim 19 de desembre, a les 17:00 i 21:00 hores, en el Teatre Principal de Castelló. Un acte que aquest any no serà com els altres. I és que 40 anys després, l'espectacle nadalenc s'ha hagut de reinventar per adaptar-se a les normes sanitàries imposades per la pandèmia. Ho farà amb la projecció de testimonis que rememoraran aquells primers anys de l'obra, mentre que al mateix temps succeiran moltes coses a l'escenari. Música en directe, dansa i teatre en viu, a carrer de deu i no 200 artistes com era habitual.
"Al principi la idea era no fer res, però ens feia llàstima. Així que vam donar moltes voltes a com trobar un format que s'adaptara a la covid. El millor fou un documental, però no volíem que es quedara en una cosa com d'arxiu, sinó que anara més a l'essència i al motor. D'aquesta manera ens vam centrar en aquell primer any, en les seues dificultats i el que va significar. Llavors hem entrevistat, entre d'altres, a mon pare, Toni Porcar, qui fou el primer director; o a Pep Oria, qui va ser el primer dolçainer i qui pot explicar molt bé la música de Castelló en els 80", assegura Laia Porcar, directora artística del muntatge, qui forma equip amb Andreu Signes, autor d'obres com I'm Burning i el qual ha donat forma al documental.
Per la seua part, el cineasta assenyala que el format que utilitzarà és "molt innovador", una eina que el mateix creador no havia utilitzat mai abans als seus treballs. Es tracta d'un tipus de documental on la narració lineal entra en joc amb les intervencions i actuacions que hi haurà al teatre. Exemple, la banda sonora del documental es crearà en directe. "Està pensat per exhibir-se al mateix temps que es representa l'obra, perquè hi ha moments on el documental entra en diàleg amb els actors de Betlem que allí hi ha", apunta Signes, qui reconeix que fou molt difícil rodar un documental d'aquestes característiques en mig d'una pandèmia. "Vam tenir molts hàndicaps. Es basa molt en l'expressió oral dels protagonistes, en com contem els inicis del Betlem de la Pigà, les seues experiències i els seus assajos, perquè no podíem fer moltes coses externes. A més, hem posat molt el focus en la figura de Matilde i Miquel Peris", afegeix el professional, que va haver de muntar tot aquest treball en un parell de mesos.
I per què fou tan significatiu el Betlèm de la Piga? Laia Porcar apunta diferents motius. D'una banda, com hem dit, Matilde Salvador, una de les figures més representatives de la música de la Comunitat i la primera dona a estrenar òpera en el Liceu, va apostar per crear una tradició nadalenca que partira de les arrels de Castelló. En conseqüència, la compositora es va inspirar en "la gent del carrer", en "eixa gent del Raval que s'ajuntava als forns, els llocs més calentets de la ciutat, per compartir el Nadal mentre reia, ballava i cantava. Matilde agafa aquella tradició i la converteix en el motiu per a crear un betlem", tal com explica la dramaturga, que afegeix: "La pigà era la dona comboianta que ajuntava a la gent del carrer", d'ací el nom. D'altra banda, "en eixa època no hi havia quasi tradició musical, fou aleshores quan comencen a haver-hi els primers grups de dansa. I el Betlem va servir per a aglutinar tot eixe talent".
Un talent que cada any es dóna cita al Principal, però que aquest any ho farà d'una manera diferent. Una tasca que de nou, quatre dècades després, ha sigut tot un repte. I és que no és fàcil intervenir una peça amb tanta tradició. Agradarà eixa mena de digitalització que té l'actuació? Entendrà el seu públic, majoritàriament ancià, aquesta reconversió? "El primer any no sabien que passaria amb el Betlem de la Pigà, quanta gent aniria, com reaccionaria el públic, i aquest any estem visquem un poc el mateix. Quan cada Nadal representes una obra que va començar fa 40 anys perds la perspectiva", assenyala Laia Porca, qui reconeix que d'alguna manera l'obligació de buscar un nou camí per a l'obra els ha servit per a "reconnectar amb els seus orígens."
