Reactiva Els PortsCASTELLÓ. La mobilització del parc de vivenda infrautilitzada a la comarca és una de les vies a seguir en la lluita contra el despoblament al territori, especialment pel que fa al foment de l'ocupació mitjançant l'arribada de persones nouvingudes. És la principal conclusió que s'extrau de la trobada sobre polítiques d'habitatge en zones en risc de despoblament que Reactiva Els Ports va organitzar aquest dimarts a Morella i la idea al voltant de la que van girar les diverses intervencions dels i les ponents que hi van participar en la cita.
La jornada va reunir alcaldes i alcaldesses així com personal tècnic d'ajuntaments de la comarca i va comptar amb la participació de la directora general d'Habitatge, Ana Isabel Caballer, i el director general d'Administració Local, José Antonio Redorat. A més a més, també van prendre part el vicepresident primer de la Federació de Cooperatives de Vivenda i Rehabilitació de la Comunitat Valenciana (FECOVI), Francisco Pérez; el secretari de la mateixa entitat, Vicente Manuel Salvador; Júlia Gomar i Maje Reig, dels estudis d'arquitectura Crearqció i Carpe Estudi respectivament, que han treballat en la confecció de l'estratègia Arrel de la Generalitat; i les regidores de Territori i d'Urbanisme de l'Ajuntament de Mieres (Girona), Anna Jiménez i Nur Ollé. El programa va estar conduït pel tècnic d'Habitatge de Reactiva Els Ports, Juan Frontera.
L'alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, i el president de la Mancomunitat Comarcal Els Ports, Ivan Guimerà, foren els encarregats d'inaugurar la jornada amb sengles discursos de benvinguda que van posar el focus en la necessitat d'iniciatives públiques i també la conscienciació de la ciutadania entorn d'aquesta problemàtica que afecta la comarca.
Per la seua part, la directora general d'Habitatge va mostrar la seua disposició a contribuir a la lluita contra el despoblament des de les competències en vivenda fomentant la mobilització del parc d'habitatge existent. En eixe sentit proposava incentivar la mobilització del parc habitacional mitjançant iniciatives com avantatges fiscals, una legislació més garantista per a les persones propietàries d'immobles en lloguer o l'augment de la vivenda pública a través de plans com ara el Plan Vive.
Caballer va abordar l'estat actual de la legislació en la matèria i les seues principals problemàtiques, entre les quals va destacar l'existència d'un parc de vivenda molt envellit i les dificultats de la gent jove per accedir a l'habitatge i emancipar-se, degut a l'augment de demanda i de preus tant en el lloguer com en la compra-venda. Per això va anunciar que per part del Consell s'està començant a canviar la normativa amb iniciatives com el Plan Vive, que inclou un nou marc jurídic, bonificacions i incentius fiscals, línies d'avals, contempla la cooperació interadministrativa per a mobilitzar el sòl públic disponible, la col·laboració públic-privada i un mapeig diagnòstic amb estudi extern de la situació.
D'altra banda, el director general d'Administració Local va expressar la seua voluntat d'escoltar les propostes que sorgiren de la trobada. Redorat va posar en valor el paper de la Càtedra Avant com a nexe d'unió amb el Consell en la lluita contra el despoblament. En eixe aspecte considerava imprescindible tindre sòl disponible per a poder fer vivenda pública i cooperativa.
En la seua opinió hi ha tres eixos sobre els que pivota la lluita contra el despoblament: l'ocupació, la vivenda i la connectivitat. Especificava Redorat que si les persones tenen treball es queden al territori; a més va anticipar que la llei de simplificació associada al Plan Vive contindrà una variació que permetrà agilitzar la mobilització de sòl en espais menuts com pobles xicotets amb poc de sòl disponible, i va advocar per una connexió d'adequada qualitat i pel teletreball. D'igual mode que Caballer, va reivindicar la col·laboració de tots els actors: universitats, ajuntaments, FVMP, patronal, grups d'acció local, altres agents socials i el paper de fòrums com aquesta trobada. Així mateix va avançar que el Consell reforçarà i actualitzarà l'estratègia Arrel.
Des de Fecovi, Francisco Pérez suggeria evitar l'especulació amb el sòl i l'habitatge i presentava el model cooperatiu, amb el qual assegurava que es pot assolir l'accés a la vivenda per un 50% del valor que pot tindre en la venda al públic en el model especulatiu, posant com a exemple el projecte de rehabilitació d'un bloc de vivendes dels anys 1960 Puerto Chico se mueve. Vicente Manuel Salvador agregava que esdevé important el nexe amb altres federacions i cooperatives d'Espanya i d'Europa per tal de compartir experiències en la matèria i va posar en valor que als Ports no és només un municipi qui treballa per la mobilització de l'habitatge sinó tot un conjunt.
Júlia Gomar i Maje Reig, dels estudis d'arquitectura Crearqció i Carpe Estudi respectivament, van presentar l'estratègia Arrel de la Generalitat, en la confecció de la qual han estat treballant els últims mesos. Es tracta d'un diagnòstic de la situació de l'habitatge als municipis en risc de despoblament de la Comunitat mitjançant un exhaustiu estudi de qüestions com ara el mercat de lloguer, la rehabilitació o l'eficiència energètica.
Alguns dels resultats revelen que una de cada cinc vivendes està infrautilitzada en algun grau. També s'ha observat la iniciativa pública i el parc públic, la capacitació tècnica dels municipis i territoris i els perfils de grups potencials de noves persones pobladores o el context territorial, entre d'altres. En eixe aspecte, Els Ports és la zona on més habitatge infrautilitzat s'ha detectat. Altres de les carències detectades en les zones en risc de despoblament són les necessitats de connexió, serveis, oci...
Per això, l'estratègia defineix, de forma tècnica i participada, 15 línies d'actuació amb 34 accions possibles i avaluables per tal de reactivar el parc d'habitatge disponible als municipis en risc de despoblament. Una de les propostes és l'anomenada masoveria urbana, que és un contracte d'arrendament per obra de rehabilitació.
Aquesta proposta és una idea que s'ha dut a terme amb bons resultats al municipi de Mieres, a la província de Girona. És el motiu que va motivar la invitació a participar a les seues regidores de Territori i d'Urbanisme, qui van explicar en què consisteix aquest model implantat des del 2015 al poble que representen, com està funcionant i per què es considera un cas d'èxit donat els bons resultats obtinguts.
Després de cada intervenció hi va haver torns de paraula per a que representants municipals i personal tècnic assistent pogueren resoldre dubtes i plantejar propostes per tal d'adequar els nous projectes de les administracions i entitats participants a la realitat dels pobles i el territori, i va seguir un debat entre les persones participants que, finalment, va donar pas a les conclusions de la jornada.
