CASTELLÓ. Des del mateix instant en què el riu entra a la ciutat de Castelló es converteix en una avinguda. Un espai totalment inaccessible que sols s'ompli quan hi ha molta pluja. El riu Sec, que és així com se'l coneix, juga amb la intermitència de l'aigua per a ser qui és. Quan hi ha sol es manté a l'espera del temps. Però, què hi ha d'eixe temps? No es produeixen relacions productives amb el seu entorn. És un complet oblidat. I vol ser-ho el riu?
La idea de recórrer el riu per a pensar-lo com a espai de ficció, per a imaginar altres usos i crear connexions amb el seu al voltant, han motivat la creació d'un taller orientat a persones vinculades al món artístic -siga fotografia, arquitectura, urbanisme o qualsevol disciplina interessada en la noció de lloc-, que ajudaran a generar una lectura contemporània i crítica sobre aquest espai.
"Quan imaginem què és un riu mai pensen en un cabdal de formigó que acaba dins dels túnels. Aquesta realitat fa que es convertisquen en espais completament distants per a una part de la societat. Sols són llocs comuns per aquells que fan alguns grafitis de vega en quant", apunta Agustín Serisuelo, artista visual encarregat de dur a terme aquesta activitat impulsada per la plataforma d'art Idensitat . El professional afegeix: "Volem treballar eixa unió, entendre com aplega fins a Castelló de manera natural i com es converteix en una avinguda. Treballar sobre eixa ficció".
I és que a més, hi ha en desenvolupament un pla urbanístic per a reconvertir el riu Sec en un parc. Un projecte que té com a principal finalitat destinar-lo al fet autòcton. Però, perdrà pel camí aquest cabdal la seua identitat? Una identitat que ja fou robada en el seu moment. En aquest sentit, també vol aquest taller entendre el territori i saber si està aquest verdaderament preparat per a ser lloc de parcs i boscos. O si no. "Transitarem un espai que no es pot transitar. Per això, no sabem què ens podrem encontrar i què traurem de tot açò. El resultat final és una incògnita, però el més interessant és eixe procés de treball i crear una experiència conjunta entre els diferents perfils de creadors", explica Serisuelo.
Amb este context, el taller Un fragment de riu Sec es desenvoluparà entre el 14 de gener i el 12 de febrer, en quatre sessions per a les quals s'espera un màxim de 10 persones. Les inscripcions limitades estan disponiblesal web d’Idensitat i la selecció es farà a través d'una carta de motivació, ja que, tal com esmenta el seu coordinador, es tracta d'un projecte molt llarg al qual se li haurà de dedicar molt de temps. De tal manera que es busca a gent amb un "cert tipus d'interés" per analitzar en profunditat l'espai i veure que materials i coneixements es poden extraure d'ell.
"Treballarem molt l'arxiu fotogràfic, en part perquè és el tipus de treball que jo faig, però també perquè ajudarà als ciutadans que normalment veuen els rius des de fora a fer-ho des de dins. També sortirà dels tallers la creació d'una intervenció artística que presentarem dins del mateix riu", avança Serisuelo. Així mateix, els resultats es presentaran finalment en el Menador.
Castelló, València i Alacant: tres rius invisibles
La particularitat del riu de Castelló no és aïllada. També Alacant té un riu sec que desemboca en el Campello sense massa expectació. O el riu Túria que, com una cicatriu, travessa València sense aigua. En aquest cas, perquè el seu recorregut va haver de desviar-se a la desembocadura de Quart de Poblet per a evitar inundacions com la de 1957. Tots tres coincideixen en el fet que l'aigua no és habitualment visible. I eixes tres absències produeixen simbologies, representacions i lectures molt diferents. El record de l'aigua i la forta presència del seu traçat físic, així ho fan.
És per aquesta raó que a més de Castelló, també Alacant ha repensat el seu riu i entre febrer i abril ho faran a València, on dos artistes d'Uruguai, Claudia Campos i Claudio Burguez, viatjaran a la ciutat per a dur a terme dues residències artístiques al voltant del seu riu.
"En 1957 el Túria es va eixir dels seus totals, del seu llit normal; va trencar i va matar. Immediatament va ser catalogat de dement, se'l va jutjar, va ser trobat culpable i se'l va condemnar al desterrament, a l'exili. Com en el conte de Ray Bradbury Crónicas Marcianas, Túria el loco és la trobada de dues generacions que han vist (i potser encara veuen) dues coses diferents d'un mateix lloc. És un projecte transdisciplinari d'investigació que busca el diàleg, la reflexió i la producció en col·lectiu. Si el riu és un record, la mescla d'aquests relats intergeneracionals, és un corrent d'afecte, un flux que torna formant un nou ecosistema de comunicació, amb les seues ribes distants i els seus ponts", manifestes els seus organitzadors, que animaran, per tant, a fer un projecte poètic i polític que ficcione el passat i el present de riu.
Totes tres activitats s'emmarquen dins del projecte d'Ecosistemes de Ficció, una iniciativa d’Idensitat sostinguda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Aquesta, és en efecte la segona acció d'una iniciativa que busca any rere any treballar l'espai en relació amb el concepte d'art contemporani.
